COM MÉS JUNTS, MÉS LLUNY
Hi havia una vegada un clau. Ell havia estat sempre sol, fins que un dia es va enamorar d'una fusta.
Va ser un amor a primera vista, ja que només veure's van sentir que estaven destinats a estar junts. Es veien cada dia, però des de la distància.
Fins que va arribar el dia, el dia en què per fi podrían estar junts. Un martell els va ajuntar per sempre, però el que esperaven que fos un amor etern només va durar uns minuts: els minuts que va tardar la fusta en perdre la vida després de ser perforada per la punta del clau.
Ell va quedar clavat per sempre, el que va fer que el seu dolor fos encara més gran, ja que l'havia de veure cada dia, i això feia que se sentís encara més culpable de la seva mort.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada